En el camí

Set mirades diverses des de l`educació

Una reflexión sobre la educación y otras cosas

«Què et puc dir dels éssers humans, Vítia? Em sorprenen per a bé i per a mal», escriu una mare, Ània, al seu fill. Ella, camí del gueto. 

Què en podem dir, de la condició humana? Què en sabem? Com la vivim?

Condició humana, sempre ambigua! Cos i experiència espiritual. Som llibertat, som creativitat; grandesa i amor. També incoherència, indiferència, de vegades crueltat. Capacitat d’enlairar-nos a allò més sublim o de davallar als abismes més miserables. Anhels infinits de felicitat. Ens trobem tentinejant entre el fang i l’esplendor. Sempre en el misteri.

Caminem vers uns valors que ens fan ser. Sóc en mi, sóc en l’altre, sóc en el món. Ens anem humanitzant, per això anem caminant. El camí constant de l’educació. Res més que un camí: educar tot educant-nos.

«Vitenka... Aquesta és l’última carta de la teva mare. Viu, viu, viu per sempre».

 

(V. Grossman, Vida i destí. Barcelona, Cercle de Lector - Galàxia Gutenberg, 2008, pp. 100 i 107)

ISBN: 
9788428836432
Fecha publicación: 
19/01/2021
Encuadernación:
Código interno:
205027
Temas:
  • Ver índice
    Índice: 

    Pròleg, Rosa Piquín Cancio

    Introducció

     

    La Visitació. L’acolliment

                Se n’anà

                A la muntanya

                Entrà a casa

    I saludà

    Elisabet

                Plena de l’Esperit Sant

                Vingui a visitar-me?

                La meva ànima

                Maria se’n tornà a casa seva

     

    El bon samarità. Ètica i moral

                I care

                Estima els altres com a tu mateix

                Un home

                Baixava de Jerusalem a Jericó

                I caigué en mans d'uns lladres

                Veié l'home i passà de llarg per l'altra banda

                Un samarità s'hi acostà

                I se n’ocupà

                Tu fes igual

                Calenzano i Barbiana

     

    Un pare tenia dos fills. Dos llops en mi

                «Jo, senyor de Milany»

                Un pare

                Tenia dos fills

                Se’n va anar a un país llunyà

                Dilapidà els seus béns

                I se n’anà a la casa del seu pare

                El seu pare el veié i es commogué

    El fill gran

    Quan s’acostava a casa

                Hem d'alegrar-nos i fer festa

                «Aneu a cercar el tió»

     

    El cec. La bellesa

                Vora el camí

    L’instant

    El cec hi veié

    I seguia Jesús glorificant Déu

    També tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu

     

    Zaqueu. Autoconeixement i autoestima

    Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna

    Era petit d’estatura

                Alçà els ulls

                            Una invitació

                            Autoconeixement. Autoestima

                            Prendre consciència d’un mateix

                            Aprendre

                            Abans. Durant. Després

                            Potser cal renovar criteris

                            Autoestima: una vida amb sentit

                            Autocontrol

                            Educar-nos

                            Mirada, escolta, paraula

                            Emocions

                            Un sentit a la vida

                            L’altre i jo som multitud

                            ¿I si anem més enllà, més endins?

                Els restitueixo

                Es posà dret

                Avui

     

    Passió i mort de Jesús. Passió i mort de l’ésser humà

                Fou al Puente Bulnes

                Convingueren de donar diners a Judes

    Era de nit

                Allunyeu de mi aquest calze

    Ataquem amb l’espasa?

                El Senyor es va girar i mirà Pere

                El conduïren al tribunal

                Barrabàs o Jesús?

                I el féu assotar

                Aquí teniu l’home!

                No tenim altre Rei fora del Cèsar!

                Els el va lliurar perquè fos crucificat

                I, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera

                Van agafar un tal Simó de Cirena i li carregaren la creu

                Dones de Jerusalem

                No ploreu per mi

                Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills

                Quan els soldats hagueren crucificat Jesús

                Prengueren el seu mantell

                Pare, perdoneu-los

                Se’n burlaven

                Aquest no ha fet res de mal

                Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?

                Tinc set!

                Pare, confio el meu alè a les vostres mans

                Llavors inclinà el cap i expirà

                S’estaven a distància i ho contemplaven

                Jesús en braços de sa mare

                El posà en un sepulcre

                Les dones prepararen olis aromàtics i perfums

                El vespre abans que a mort fos lliurat

     

    Emaús. Assaig de Pregó pasqual

                Francesc Barrachina i Canellas

                Feien camí cap a un poble anomenat Emaús

                Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells

                El cas de Jesús de Natzaret

                Nosaltres esperàvem

                Unes dones

                No calia que el Messies patís tot això?

                Queda’t amb nosaltres!

                Ell desaparegué

                Jerusalem

     

    Epíleg

20,00 €

Otras obras del autor